Angélica Anglés Estellés, titulada en Enginyeria en Cartografia i Geodèsia per la UPV, ha desenvolupat una brillant carrera en l'àmbit de l'exploració espacial i l'astrobiologia. Ha participat en la selecció del lloc d'aterratge de la sonda Mars 2020 al JPL de la NASA i ha liderat expedicions científiques en ambients extrems anàlegs a Mart en diferents continents. Actualment és investigadora sènior a l'Agència Espacial d'Islàndia i col·laboradora de l'Agència Espacial Europea, entre altres institucions internacionals. Reconeguda divulgadora científica, ha sigut ponent en TEDx Talks i ha rebut guardons com és el Visionary Woman Award 2020 de Harper’s Bazaar Hong Kong. Ha sigut guardonada en 2025 com a Alumni UPV Destacada.
🧬 TRAJECTÒRIA I ESPECIALITZACIÓ
1. Què et portà a especialitzar-te en exploració espacial i astrobiologia des d'una base com l'enginyeria en cartografia i geodèsia?
Des de molt jove vaig tenir clar que volia dedicar-me a l'exploració de Mart. Quan arribà el moment de triar una carrera universitària, vaig optar per Enginyeria en Cartografia i Geodèsia perquè vaig considerar que era la millor manera d'estudiar el nostre planeta per a després aplicar aquest coneixement a Mart.
Aquesta decisió ha resultat ser absolutament encertada. Encara que avui dia el meu treball se centra específicament en la cerca de vida a Mart dins del camp de l'astrobiologia, gran part de la meua labor diària consisteix a estudiar la superfície marciana i el subsol mitjançant imatges orbitals, analitzar la composició de les roques i interpretar dades geològiques complexes.
Totes aquestes competències les vaig adquirir ací a València, a la UPV, i em resulten fonamentals en el meu treball actual. La cartografia i la geodèsia em proporcionaren les eines tècniques i metodològiques per a comprendre els processos planetaris, interpretar dades espacials i treballar amb sistemes d'informació geogràfica aplicats a altres mons.
És fascinant com els coneixements que vaig desenvolupar estudiant la Terra s'han convertit en la base sòlida que em permet ara explorar Mart i cercar indicis de vida passada o present. La connexió entre tots dos planetes és molt més estreta del que podríem imaginar.
2. Has treballat en la selecció del lloc d'aterratge de la missió Mars 2020. Quins criteris es valoren en un procés tan transcendental?
En el procés de selecció del lloc d'aterratge per a Mars 2020 avaluem fonamentalment tres criteris clau, cadascun igual de crucial per a l'èxit de la missió.
Primer, la presència d'aigua ancestral. Buscàvem un lloc on sabérem que durant un temps havia existit aigua líquida a la superfície. L'aigua és un dels ingredients fonamentals per a la vida tal com la coneixem, per la qual cosa identificar zones amb evidència geològica d'activitat hídrica passada era prioritari per a maximitzar les possibilitats de trobar biosignatures.
Segon, la ubicació latitudinal. Era essencial que el lloc estiguera en latituds centrals, preferentment prop de l'equador marcià. Aquesta consideració és purament pràctica: en aquestes regions les temperatures són més moderades. Si ens allunyem cap a latituds més altes, tant al nord com al sud, augmenta la probabilitat de trobar gel a la superfície, la qual cosa podria causar que les rodes del ròver s'esvararen i comprometeren la mobilitat del vehicle.
Finalment, la seguretat de l'aterratge. Aquest criteri era innegociable. La NASA no podia permetre's arriscar una inversió de milions de dòlars aterrant en un terreny perillós. Per molt interessant que fora un lloc des del punt de vista astrobiològic, si presentava zones escarpades, barrancs pregons o terreny molt irregular, quedava descartat automàticament.
L'equilibri entre aquests tres factors va ser el que finalment ens portà a seleccionar el cràter Jezero, que complia òptimament amb tots els requisits.
3. Quin paper representa la cartografia planetària en missions espacials com les de Mart?
La cartografia planetària és absolutament fonamental en les missions espacials, especialment a Mart, perquè constitueix els nostres ulls abans d'arribar al planeta.
Abans de l'aterratge, les imatges de satèl·lit són l'única informació que tenim de la superfície marciana. Per això, saber analitzar correctament aquestes imatges i interpretar les dades que ens proporcionen és crucial per a l'èxit de qualsevol missió. No podem permetre'ns improvisar quan hi arribem.
La cartografia planetària ens permet crear mapes detallats que inclouen topografia, geologia, composició mineralògica i característiques del terreny. Aquests mapes són essencials per a planificar rutes segures per als ròvers, identificar objectius científics d'interès i preveure possibles obstacles.
També és clau per a la navegació autònoma. Els astromòbils a Mart operen amb considerable autonomia a causa del retard en les comunicacions amb la Terra. Els mapes cartogràfics que creem prèviament els permeten orientar-se i prendre decisions sobre el terreny de manera independent.
A més, la cartografia ens ajuda a contextualitzar els descobriments. Quan el ròver troba una cosa interessant, necessitem entendre aquesta troballa dins del context geològic més ampli de la regió, i aquesta informació prové del treball cartogràfic previ realitzat des d'òrbita.
En definitiva, sense una cartografia planetària precisa, estaríem navegant a cegues en un món desconegut.
🌍 INVESTIGACIÓ I REPTES GLOBALS
4. Has liderat expedicions científiques en ambients extrems en diferents continents. Quins aprenentatges personals i científics t'emportes d'aquestes experiències?
Les expedicions en ambients extrems són, per definició, desafiadores. Treballem en llocs on no hi ha facilitats modernes i les condicions poden ser brutals. Al Tibet, per exemple, he lluitat constantment contra el mal d'altura, mentre que a Islàndia hem desenvolupat tot el nostre treball de camp sota pluja i neu constants, i hem suportat temperatures extremes.
Personalment, he après la importància de la fortalesa mental. En moltes d'aquestes expedicions he sigut l'única dona de l'equip i, en diverses ocasions, la investigadora principal. He descobert que la clau està a mantenir una mentalitat resilient: recordar-te constantment que pots superar les adversitats, no deixar-te vèncer pel fred, el cansament o la incomoditat de dormir a terra i menjar el que estiga disponible.
L'experiència més extrema va ser durant el meu entrenament com a astronauta anàloga quan deliberadament ens privaren de son durant tres nits consecutives per a portar-nos al límit i observar com reaccionàvem com a equip. Aquestes situacions t'ensenyen que els límits mentals són sovint més importants que els físics.
Científicament, cada expedició és una revelació. Sempre trobem organismes que viuen al límit de la seua possibilitat, en condicions que semblaven inhabitables. És fascinant observar les estratègies que desenvolupa la natura per a adaptar-s’hi: cada lloc ens mostra mecanismes de supervivència únics.
Aquest coneixement és crucial per a l'astrobiologia, perquè aquestes mateixes estratègies d'adaptació podrien existir a Mart. Cada organisme extremòfil que estudiem ací a la Terra amplia el nostre catàleg de possibilitats del que podríem trobar al planeta roig.
Malgrat totes les incomoditats, m'emociona profundament formar part d'una cosa tan transcendental per al futur de l'exploració marciana.
5. Com a investigadora sènior a l'Agència Espacial d'Islàndia, en quins projectes estàs actualment involucrada?
A hores d’ara, lidere com a investigadora principal un projecte pluriennal centrat en l'estudi de microorganismes extremòfils en ambients anàlegs marcians. L'objectiu és identificar i analitzar les estratègies de supervivència d'aquests organismes per a avaluar la possibilitat de trobar formes de vida semblants a Mart.
Estudiem la biodiversitat i habitabilitat en zones aparentment estèrils, com ara camps de lava volcànica i glaceres. La geologia única d'Islàndia la converteix en un anàleg perfecte per a Mart, tant per la seua activitat volcànica com per les seues condicions extremes.
Durant les expedicions, recol·lectem més de 50 quilos de mostres: roques, sediments, aigua i arena, que posteriorment analitze exhaustivament al laboratori. La preparació prèvia és crucial - dedique setmanes a l'anàlisi d'imatges satel·litàries per a seleccionar les localitzacions òptimes, perquè una vegada al camp no podem permetre'ns perdre temps.
El treball integra tres components essencials: treball de camp, anàlisi de laboratori i interpretació d'imatges orbitals. Aquesta aproximació multidisciplinària ens proporciona el context complet necessari per a comprendre aquests ecosistemes extrems.
Les expedicions requereixen logística complexa. Transportem instrumentació especialitzada per a anàlisi in situ, càmeres d'alta resolució, sistemes GPS, equips portàtils per a estudiar la temperatura, salinitat i pH. Per a accedir a zones glacials, fins i tot haguérem de llogar el camió tot-terreny més gran del món a dia d'avui, ja que les glaceres no són transitables a peu.
Paral·lelament, estem desenvolupant un miniròver experimental que simule les capacitats dels astromòbils marcians, encara que a menor escala. L'objectiu és verificar si pot proporcionar-nos la mateixa qualitat d'informació que obtenim mitjançant anàlisi in situ directa.
6. Cap a on creus que es dirigeix l'astrobiologia en la dècada vinent? Quins descobriments poden canviar-ho tot?
Crec que estem en el llindar d'una dècada revolucionària per a l'astrobiologia. Els pròxims deu anys poden ser decisius per a respondre a una de les preguntes més fonamentals de la humanitat: estem sols a l'univers?
A Mart, les missions actuals i futures són prometedores. El ròver Perseverance ja està recol·lectant mostres que la missió Mars Sample Return portarà a la Terra cap a 2033. Per primera vegada en la història, analitzarem material marcià en laboratoris terrestres amb la precisió necessària per a detectar biosignatures definitives. Si hi ha evidència de vida passada a Mart, la trobarem en aquesta dècada.
Però Mart no és el nostre únic objectiu. Les llunes gelades d’Europa i Encèlad s'han convertit en candidates fascinants. Els seus oceans subsuperficials podrien albergar vida activa en aquest moment. Les futures missions com és Europa Clipper i les propostes per a Encèlad podrien detectar vida contemporània, no fòssil.
Tecnològicament, estem desenvolupant instruments cada vegada més sofisticats capaços de detectar biomolècules complexes, patrons isotòpics característics de processos biològics i estructures cel·lulars fossilitzades. La intel·ligència artificial està revolucionant la nostra capacitat de processar i analitzar enormes quantitats de dades planetàries.
El descobriment que ho canviaria tot seria trobar vida que no estiga relacionada amb la terrestre - una segona gènesi que demostre que la vida pot sorgir independentment en diferents mons. Això ens indicaria que la vida no és una excepció còsmica, sinó probablement comuna a l'univers.
Personalment, crec que en els pròxims deu anys confirmarem que no estem sols.
🎓 ARRELS A LA UPV
7. Com recordes la teua etapa com a estudiant a la UPV?
Recorde el meu pas per la UPV amb una nostàlgia immensa i moltíssim d’afecte. Va ser una etapa emocionant de ma vida, plena d'il·lusió per aprendre. Encara puc sentir l'emoció que em generava estar a classe, prendre apunts i absorbir coneixement. Passava hores a la biblioteca i, sincerament, ho gaudia enormement.
Vaig tenir la sort de formar part d'un grup d'amics meravellós. Estudiàvem junts, però també férem les nostres bones festes - era l'equilibri perfecte entre el compromís acadèmic i la vida universitària. Com soc de València, vivia a casa de mos pares, la qual cosa em permetia gaudir d'aquesta comoditat familiar mentre vivia l'experiència universitària.
Una de les experiències més enriquidores va ser estudiar a l'estranger durant diversos anys: primer amb una beca Erasmus a Suècia i després amb una beca Promoe a Alemanya. Finalment, vaig realitzar el meu projecte final de carrera a Londres, a l'Imperial College, encara que després vaig tornar a València per a presentar-lo ací, a la UPV.
Els xicotets moments són els que més valore: anar a menjar al restaurant Galileo, tombar-nos a la gespa al costat de la nostra escola per a estudiar a l'aire lliure... Aquests detalls quotidians que semblen insignificants, però que formen part dels records més preuats.
Foren anys plens d'alegria per estudiar, i aquesta passió continua intacta. Avui dia continue aprenent i formant-me constantment. Sens dubte, tornaria a reviure-ho tot. Quins temps aquells!
La UPV no solament em donà una base tècnica sòlida, sinó que també em formà com a persona i em va obrir les portes al món.
8. Com podem fomentar més vocacions científiques entre les xiquetes i joves des d'una perspectiva d'igualtat i referents reals?
Crec fermament que la clau està en la visibilitat de referents reals. Durant la meua carrera, sovint he sigut l'única dona en expedicions i equips científics, i això m'ha fet molt conscient de la importància que les xiquetes vegen que és possible. Quan les joves veuen dones com elles treballant en exploració espacial, astrobiologia o enginyeria, el missatge és clar: "jo també puc fer-ho".
És fonamental mostrar la ciència com una realitat emocionant i accessible. En les meues xarrades i conferències sempre tracte de transmetre la passió i l'aventura que comporta la investigació científica. Que vegen que no sols treballem amb dades i fórmules, sinó que explorem altres mons, cerquem vida extraterrestre i vivim experiències úniques. La ciència és apassionant, no avorrida.
També hem de normalitzar que les dones podem estar en ambients extrems i desafiadors. Sovint em pregunten com és ser l'única dona en una expedició al Tibet o a Islàndia. La meua resposta sempre és la mateixa: és normal. Les dones som igual de capaces de suportar el fred, el mal d'altura i les condicions adverses.
L'educació primerenca és crucial. Necessitem programes escolars que mostren científiques reals comptant el seu dia a dia, no sols figures històriques. Que les xiquetes escolten com és treballar a la NASA, liderar expedicions o analitzar mostres marcianes.
I una cosa molt important: cal desmitificar la idea que les ciències són "difícils" o "per a genis". Són disciplines que requereixen curiositat, treball i passió. Qualitats que tots tenim, independentment del gènere.
El meu missatge sempre és: si jo vaig poder arribar des de València fins a Mart, qualsevol pot perseguir els seus somnis científics.
🏅 DISTINCIÓ ALUMNI UPV DESTACADA 2025
9. Què ha significat per a tu rebre aquest reconeixement per part de la teua universitat?
Rebre aquest reconeixement de la UPV ha sigut profundament emotiu per a mi. És com tancar un cercle que començà fa anys quan m'asseia en aquestes aules prenent apunts amb tota la il·lusió del món, somiant dedicar-me a l'exploració de Mart.
Significa que la meua universitat, el lloc on tot va començar, reconeix el camí recorregut. La UPV no sols em donà les eines tècniques fonamentals per a la meua carrera, sinó que m’ensenyà a pensar, a resoldre problemes i a ser rigorosa en el meu treball. Saber que valoren com he aplicat aquests coneixements en la meua trajectòria professional és increïblement gratificant.
També representa un reconeixement a la formació que rebem a València. Quan treballe al Jet Propulsion Laboratory de la NASA o lidere expedicions internacionals, porte amb mi tot el que vaig aprendre ací. Aquest premi visibilitza que des de la Comunitat Valenciana es pot arribar a qualsevol part del món i contribuir als projectes més ambiciosos de la humanitat.
Personalment, m'emociona pensar que la meua història pot inspirar altres estudiants. Si aquest reconeixement ajuda perquè algun jove valencià o valenciana s'anime a estudiar enginyeria o ciències pensant "si Angélica va poder, jo també puc", llavors té un valor incalculable.
És també una manera d'honrar tots els professors que cregueren en mi i em transmeteren la seua passió pel coneixement. Aquest premi no és només meu, és de tota la comunitat universitària que em formà.
En definitiva, rebre aquest guardó és com tornar a casa i que et diguen: "estem orgullosos del camí que has triat". No hi ha major satisfacció que aquesta.
10. Quin missatge t'agradaria deixar a la comunitat Alumni UPV en un moment com aquest?
El meu missatge per a tota la comunitat Alumni UPV és molt clar: no poseu límits als vostres somnis, no és tard mai per a reinventar-se i continuar somiant en gran. Tots nosaltres eixírem d'aquestes aules fa anys, alguns amb plans molt definits i uns altres explorant diferents camins. Quan estava estudiant, somiava treballar en l'exploració de Mart i semblava una cosa impossible, llunyana, quasi de ciència-ficció.
La formació que rebem a la UPV és extraordinària, però el fet més important és la mentalitat que ens inculcaren: ser rigorosos, curiosos i perseverants. Aquestes qualitats són les que realment ens porten lluny i ens permeten continuar evolucionant professionalment, fins i tot quan les nostres carreres prenen direccions que no imaginem mai.
A tots els que heu consolidat les vostres carreres i format les vostres famílies, vull dir-vos que el vostre exemple també inspira. No tingueu por de continuar explorant territoris desconeguts o de perseguir projectes que semblen impossibles. A vegades he sigut l'única dona, l'única espanyola, o l'única amb la meua formació específica. Aquesta singularitat no és un desavantatge, és una fortalesa.
Mantingueu sempre la passió per aprendre. Aquesta curiositat que ens caracteritzava quan érem estudiants continua sent el nostre motor. El coneixement no té límits, i nosaltres no hauríem de tenir-los tampoc.
I recordeu sempre d'on venim. Porteu el nom de la UPV i de València amb orgull on siga que aneu. Tots nosaltres, des de les nostres diferents trajectòries, continuem sent ambaixadors de l'excel·lència de la nostra universitat.
El futur està ple de reptes fascinants: canvi climàtic, exploració espacial, intel·ligència artificial... Vosaltres, Alumni UPV, esteu preparats per a liderar-los. Atreviu-vos a somiar en gran!
